En Judith Shklar tot el fons abstracte és més tètric. Les rascades són línies que ens parlen de les vides perdudes però no oblidades. El fons rascat és un horitzó que evoca un cel en la posta de sol; és un fons càlid (grocs, taronges i blaus) que vol evocar la vida. El fet que les línies que representen les vides facin sortir aquest fons càlid vol assenyalar que van ser vides vives. Van passar por i terror durant l’holocaust, però això no les defineix.